Henry Eyring

Plantilla:Infotaula personaHenry Eyring
Biografia
Naixement20 febrer 1901 Modifica el valor a Wikidata
Colonia Juárez, Chihuahua (Mèxic) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Salt Lake City (Utah) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBerlín Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEl Paso
Estats Units d'Amèrica
Estat de Chihuahua Modifica el valor a Wikidata
CiutadaniaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Arizona
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Eastern Arizona College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGeorge Ernest Gibson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica física Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat de Utah Modifica el valor a Wikidata
Membre de
LlenguaAnglès Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralKeith J. Laidler, Richard Edward Powell, Walter Kauzmann, Joseph O. Hirschfelder, Howard Schachman, George E. Kimball i Walter Kauzmann Modifica el valor a Wikidata
FillsHenry B. Eyring, Ted Eyring Modifica el valor a Wikidata
Premis

Henry Eyring (20 de febrer de 1901 a Colònia Juárez, Chihuahua, Mèxic - 26 de desembre de 1981 a Salt Lake City, Utah, EUA) fou un químic teòric mexicà nacionalitzat nord-americà. La seva principal contribució fou en l'estudi de cinètica química on desenvolupà la teoria de l'estat de transició.

Eyring fou un autor prolífic, amb més de 600 articles científics, deu llibres científics i alguns llibres sobre la ciència i la religió. Rebé el Premi Wolf en Química el 1980 i la Medalla Nacional de Ciència el 1966 per desenvolupar la teoria de l'estat de transició, un dels esdeveniments més importants de la química del segle xx. D'altres químics més tard reberen el Premi Nobel per treballs basats en els d'Eyring, però ell no l'aconseguí, la qual cosa fou motiu de sorpresa per a molts.[1] La Reial Acadèmia Sueca de Ciències aparentment no entengué la importància de la teoria d'Eyring fins que fou massa tard per concedir-li el Premi Nobel, i li concedí la Medalla Berzelius el 1977 com a compensació parcial.[2]

  1. G.B. Kauffman; The Nobel Centennial 1901—2001; Chem. Educator 2001, 6, 370—384
  2. "The Nobel Prize in Chemistry: The Development of Modern Chemistry". Nobelprize.org. Retrieved 12 Jun 2010.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search